La utilització adequada dels medicaments. El difícil equilibri entre l’excés i la inframedicació

L’equilibri adequat respecte la utilització optima de medicaments en les persones grans és molt difícil, oscil·lant entre una polifarmàcia innecessària i potencialment perillosa o una inframedicaciò clara de malalties que necessiten tractament. En els últims anys s’han desenvolupat conceptes a nivell científic internacional com la prescripció prudent, l’ordenament de la polifarmàcia necessària, o la revisió sistemàtica de la medicació. Tots ells estan dirigits a optimitzar la utilització de medicaments i disminuir les esdeveniments adversos especialment en aquelles persones grans amb polifarmàcia (5 o més medicaments).

Els canvis propis de l’envelliment en els òrgans per on s’absorbeixen, distribueixen, metabolitzen i eliminen els medicaments, juntament amb la presència i acumulació de malalties cròniques que també afecten a aquests òrgans, provoca que les persones grans estiguin més exposades a presentar reaccions adverses a medicaments, tant medicaments essencials com a medicament que es podrien haver evitat.

Existeix encara una escassetat d’estudis de medicaments centrats en les persones més grans ja que persisteix una tendència a la seua exclusió en els assajos clínics, encara que amb una certa correcció en els últims anys.

Segons el perfil clínic de cada persona gran pot predominar un enfocament més orientat a millorar l’optimització en el tractament d’alguna malaltia crònica o per contra un enfocament més orientat a la limitació en l’ús de medicaments, de forma sempre progressiva i pactada amb el pacient, la seua família i els seus especialistes habituals. Aquesta situació és dinàmica i precisa unes revaluacions freqüents per part del metge referent.

És necessari integrar la valoració dels medicaments en la valoració geriàtrica multidimensional valorant per a cadascun d’ells la seua indicació, el seu dosatge, la seua vigilància, la seua interacció amb malalties o altres medicaments i realitzar de forma periòdica revisions dels mateixos.

Les persones grans amb polifarmàcia (5 o més medicaments) necessiten un metge referent que centralitzi i coordini les actuacions dels diferents especialistes necessaris actuant sempre com a referent clínic i oferint una aproximació integral final en la presa de decisions mèdiques respecte l’ús d’adequat de medicaments a cada moment.