La importància de la detecció precoç de la fragilitat

A mesura que envellim, els diferents òrgans i sistemes del nostre cos van perdent progressivament la capacitat d’adaptabilitat. Els mecanismes d’homeòstasis, els responsables de produir respostes adaptatives a canvis ambientals, es tornen menys sensibles, menys fins, més lents i menys sostinguts. Com a conseqüència de la natural disminució de la reserva fisiològica dels diferents sistemes i òrgans, segons avança l’envelliment, es produeix en l’ancià una disfunció multisistèmica i una situació d’equilibri inestable, que pot ser fàcilment alterada per malalties, accidents o situacions adverses de tipus psicosocial, podent arribar a provocar una ràpida i important claudicació multisistèmica amb conseqüències negatives en la seua qualitat de vida i afegint incertesa respecte les possibilitats de recuperació.

És important reconèixer l’inici de la fragilitat en aquelles persones grans que encara són autònomes però que comencen a presentar lleus problemes en diferents àrees, com per exemple: pèrdua de pes involuntària, sensació de debilitat, falta d’energia, enlentecimiento motor o lentitud i disminució de l’activitat física.

La detecció primerenca i posterior intervenció en aquelles persones grans que mostren inicis de fragilitat podria retardar la seua progressió i fins i tot, en ocasions, revertir-la parcialment. Per a aconseguir-ho, s’hauria de potenciar l’activitat física (ajustada sempre a les capacitats de cada persona gran), l’activitat cognitiva i la socialització; el manteniment d’una correcta nutrició; i la realització d’un correcte diagnòstic de les seues malalties cròniques, exercint un control òptim sobre les mateixes.

L’instrument principal per a diagnosticar i tractar a les persones grans fràgils és la valoració geriàtrica multidimensional. Veure valoració geriàtrica multidimensional. Veure valoració geriàtrica multidimensional.